EL BLOG DE DEIXALLES

L’ESTAT DE LA POBRESA

DEIXALLES POBREZA

European Anti Poverty Network

EAPN (Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social)

2015.02.10 Les xifres actuals indiquen que la pobresa i l’exclusió social afecten ja a un 27,3% de la població a Espanya: 12.866.000 persones. Aquest és una de les dades principals que s’extreuen de l’últim informe ‘L’Estat de la Pobresa. Seguiment de l’indicador de pobresa i exclusió social a Espanya 2009 – 2013 ‘, que analitza la situació social a Espanya i les seves comunitats autònomes amb les últimes dades disponibles segons l’indicador europeu AROPE.

La Privació Material Severa ha augmentat un 38%, el que es tradueix en més persones amb dificultats per alimentar-se adequadament, més llars on es retarda el pagament de despeses relacionades amb l’habitatge principal, més persones que no poden mantenir el seu habitatge a la temperatura adequada ni tenen capacitat per afrontar despeses imprevistes. Durant els anys de la crisi, la població amb privació material severa ha crescut en més de 800.000 persones, totalitzant gairebé 3 milions, gairebé el mateix nombre de persones en situació de pobresa severa (6,1% de la població).

L’augment de la desigualtat s’ha intensificat entre els anys 2009 i 2012. Així ho demostra l’evolució creixent de l’Índex de Gini, que s’havia mantingut constant entre 2005 i 2008. Des d’un punt de vista territorial, l’Informe mostra una gran desigualtat entre les diferents comunitats autònomes. En general, el nord suporta taxes menors de pobresa i / o exclusió social; i al sud, grans.

Navarra, País Basc i Aragó tenen taxes inferiors al 20%, i Canàries, Extremadura, Castella-la Manxa i Andalusia entre el 35% i el 39%. Cas especial és la Ciutat autònoma de Ceuta, en què gairebé la meitat de la seva població (47%) viu en risc de pobresa i / o exclusió social.

En conclusió, l’augment de la desigualtat que mostren tots els indicadors revela que la crisi ha colpejat amb més duresa a la classe mitjana i als grups socials més desfavorits, demostrant la debilitat de les polítiques socials implementades, així com la no correlació directa entre creixement de PIB i disminució de la pobresa.