LLEI DE RESIDUS D’APARELLS ELÈCTRICS I ELECTRÒNICS

24_obsolescencia_martinleonbarreto

Estem treballant perquè la Llei de Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics prohibeixi la data de caducitat dels aparells. Saps què és l’obsolescència programada?

Martín León Barreto

El 2002 l’arquitecte William McDonough i el químic Michael Braungart van formalitzar en el seu llibre Del bressol al bressol dels possibles fonaments d’un nou model de consum, basat en tancar el cicle de la vida dels productes. Encara que moltes organitzacions ja treballaven en aquest camí, era la primera vegada que en les esferes centrals de la política penetrava el concepte d’economia circular amb força. Dotze anys després, França prohibirà que les empreses programin la data de caducitat dels seus aparells. Aquesta mesura, si s’acompanya d’altres, suposaria començar a posar en pràctica aquest paradigma i permetria al ciutadà repensar les seves conductes mediambientals.

Les companyies que incompleixin aquesta nova normativa s’enfrontaran a multes de fins a 300.000 euros ia un màxim de dos anys de presó. Encara cal concretar els mètodes de control institucional als fabricants i com s’aplicaran les sancions, ja que les grans empreses podrien optar per fer cas omís de la normativa si encara pagant la multa segueixen percebent beneficis. No obstant això, les organitzacions que lluiten per replantejar i modificar el tractament dels residus a l’Estat espanyol veuen en la mesura un precedent positiu i exportable.

Un frau legal

Segons Alodia Pérez, portaveu d’Amics de la Terra, es tracta d’una decisió “molt important, almenys a nivell representatiu, per demostrar que l’obsolescència és il·legal i un frau a consumidors i medi ambient”. De fet, Amics de la Terra és una de les plataformes que està intentant que el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient inclogui la prohibició de l’obsolescència en la nova Llei de Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE). És només una de les propostes que llancen, com l’ampliació de la garantia dels productes i la disponibilitat de peces per a la seva reparació.

Daniel López, responsable de residus d’Ecologistes en Acció, explica com en l’economia circular “al contrari del que molta gent creu, la gestió dels residus no és finalista, sinó part d’un cicle”. Igual que aquesta política pública caurà en sac foradat si no s’acompanya d’altres mesures de caràcter obligatori i per tant perseguibles judicialment, si no comencen a entendre els residus elèctrics i electrònics com un recurs no valdrà de res. En la fabricació d’aquest tipus d’aparells es fan servir materials escassos i extrets de forma perjudicial per al medi ambient però que amb un correcte tractament podrien reutilitzar, explica López. Però per a això seria necessari que des del seu disseny inicial es tingui en compte que la utilitat del producte no acaba quan un primer usuari ho rebutja.

Precisament la reutilització és un dels elements clau. A l’Associació Espanyola de Recuperadors d’Economia Social i Solidària (AERESS), porten vint anys treballant en aquesta línia amb bons resultats. També incideixen que el tractament de residus es gestiona dins d’empreses que afegeixin un valor ecològic i social, com emprar a persones en risc o situació d’exclusió social i conscienciar mediambientalment a la població. Es tractaria d’ocupacions de qualitat i que afavoririen una economia local i propera. Encara que hi ha normatives europees que donen suport a iniciatives com la seva, se’ls segueix restringint l’entrada a la gestió de residus, concebuda com un negoci que beneficia només a les empreses que el sostenen.

La reutilització és “un mercat en auge encara que sigui forçat per la situació econòmica del país”

El procés de transformació cap a l’economia ecològica que proposen té avantatges a tots els nivells. El 2012 es va publicar un informe anomenat Cap a l’economia circular: raons econòmiques i comercials per a una transició econòmica accelerada en què es revelava que el sector europeu de la manufactura podria estalviar fins a 650.000 milions d’euros en la pròxima dècada si els seus sistemes productius fossin redissenyats d’acord amb l’economia circular. A Espanya, la reutilització és “un mercat en auge encara que sigui forçat per la situació econòmica del país”, com Daniel López defensa, però encara no és una tendència consolidada.

Obsolescència de desig

Com qualsevol canvi que busqui l’estabilitat, l’abandonament de l’economia lineal requeriria tenir un gran calat entre la ciutadania. Probablement es tracti del pas més important. Però per a això “és fonamental que la ciutadania estigui informada”, com esmenta Alodia Pérez. En la situació actual, que els consumidors entenguin l’obsolescència programada com el frau que és, passa perquè no pateixin l’anomenada “obsolescència de desig”, una de les tres categories que Vance Packard estableix en el seu llibre The Waste Makers. També necessiten conèixer i comprendre el cost ecològic i econòmic que suposa el canvi innecessari d’un aparell a un altre, en termes de fabricació, reciclatge i reutilització.

Res d’això és possible si l’Administració oculta i entorpeix la recerca d’informació. La portaveu d’Amics de la Terra denuncia que ara s’usa als ciutadans d’eina, però no existeixen xifres fiables sobre la gestió de residus. De fet, quan la seva organització ha intentat obtenir dades s’han topat amb un procés opac i buit: molta d’aquesta informació l’elabora la pròpia indústria i fins i tot són ells mateixos els que auditen els seus comptes.

 

Encara no hi ha comentaris

Deixa un comentari


− 1 = 4