Notícias
17-02-2010
La Fundació Deixalles Eivissa realiza visitas guiadas de la planta de transferencia del Consell d'Eivissa
Reportatge extret del Suplement LA MOLA del Diario de Ibiza. Enllaç al reportatge
DESTÍ SELECTE
La planta de transferència de residus del Consell d’Eivissa (aquell lloc on es seleccionen, emmagatzemen i preparen per ser transportats els fems reciclats) rep de dilluns a divendres, visites d’estudiants. Des d’escolars de nou anys fins a alumnes de Batxillerat poden conèixer les instal•lacions en grups de no més de 25 persones.
Aquestes visites guiades, que es començaren a fer fa uns mesos, tenen com objectiu difondre el treball que es fa a Eivissa a l’àmbit de la separació i reciclatge de residus urbans i desmentir alguns rumors comuns, com el que diu que tot el que els ciutadans separen a casa es torna a ajuntar a l’abocador o als camions de recollida. Aquest tipus de comentaris desanimen a molta gent i fan molt de mal a la tasca mediambiental.
Els dissabtes, la planta de transferència de Vila, situada al costat de la nau de Cespa i front a la central elèctrica de Endesa, s’obre a un altre tipus de gent. Són adults, particulars o pertanyents a col•lectius preocupats pel medi ambient, interessats en comprovar i veure de prop com es du a terme el procés.
Tothom pot visitar aquest espai, només cal formar un grup mínim de deu persones i reservar cita amb l’educador ambiental de la Fundació Deixalles que els farà de guia.
FEMS DE TOTS
Tothom produeix residus. La majoria de la gent sense tenir-ne cap consciència del volum i el destí d’allò que ha rebutjat després d’haver-ho consumit. Alguns es preocupen per reduir la seva producció de fems i per donar-lis una sortida que sigui poc perjudicial per la natura. Uns pocs volen comprovar què es fa amb allò que ells reciclen a ca seva i visiten la planta de transferència.
És dissabte de matí, fa molt de fred i plou. A l’estació de transferència de residus del Consell d’Eivissa es remullen les ampolles de vidres, els paquets de paper premsat i els envasos. Tot està al descobert perquè aquesta planta és només temporal. De fet ja fa un parell d’anys que hauria d’haver tancat, però, de moment, no hi ha una altra opció. L’únic canvi en l’horitzó és el pròxim trasllat dels envasos i plàstics reciclats a l’abocador, de manera que a les instal•lacions de Vila romandran només el vidre i el paper.
El mal temps no ha fet desistir de la visita a un grup de voluntaris del centre ecològic La casita verde, encapçalats pel seu coordinador, Chris Dews. Volen informar-se bé per la creació de la plataforma Ibiza Recicla, que es posarà en marxa a l’abril. Junt amb ells s’han apuntat al recorregut alguns particulars interessats en la filosofia del reciclatge i un periodista que vol fer un reportatge per promoure la separació de residus a nivell local. La seva guia en aquesta visita didàctica és Fina Prats, educadora de la Fundació Deixalles, que assenyala que la gent que normalment sol•licita aquest tipus de recorregut és qui menys ho necessita.
Acostumen a ser persones conscienciades que ja fan selecció de residus a la seva llar.
No cal insistir en la xerrada sobre els beneficis de la selecció de fems en origen, només
volen veure amb els seus ulls què es fa amb allò que ells dipositen als contenidors blaus, grocs i verds, aclarir dubtes i assegurar-se que les administracions no estan fent malbé la seva tasca recicladora.
La visita al darrer punt de la separació de residus a Eivissa comença davant un cartell
que resumeix el procés. Allà, Fina explica que la selecció ha de començar en el moment de fer la compra: escollint garrafes d’aigua per tornar a omplir les ampolles buides, agafant els aliments a orri i no envasats en safates… tot per generar menys residus.
Els que es generin s’han de dipositar on toqui: el vidre als iglús verds, el paper i el cartró als contenidors blaus, els envasos plàstics i d’alumini al groc, els fems orgànics al
gris i tota la resta (joguines, piles, mobles, productes perillosos…) als punts verds existents a Sant Antoni i Santa Eulària o a alguna de les set deixalleries que està previst
obrir a l’illa enguany.
Cap a fora
Aquí comença la feina dels ajuntaments i les empreses contractades pel servei de neteja i recollida de fems. Els seus camions han de deixar els vidres, envasos i papers recollits
a l’estació de transferència on només arribar es pesen a una bàscula. L’objectiu és doble: aconseguir dades estadístiques sobre l’evolució de reciclatge a l’illa i esbrinar quants de diners s’han de tornar a cada municipi pel reciclatge efectuat. La següent passa porta els fems a cadascuna de les premses (per paper, vidre i envasos) on es compacten i es preparen pel seu transport fora de l’illa, ja que a Eivissa no existeix cap indústria dedicada al reciclatge. El paper i el cartró se’n van a Zaragoza, el vidre a Barcelona i els envasos a Palma, a una planta de selecció on es separen els diferents materials que es poden dipositar al contenidor groc: safates de polietilè, llaunes d’alumini, acer inoxidable, plàstics d’alta densitat…
A la zona de vidre es pot comprovar fàcilment que el reciclatge no sempre es fa bé: cartró, plàstic i ampolles de vidre amb el tap d’alumini dificulten la separació. El mateix
passa amb els envasos i tot el que escapa als treballadors que fan la separació manualment a la planta de selecció acaba en una incineradora: «El pitjor, més contaminant inclús que l’enterrament a l’abocador», explica Fina.