EL BLOG DE DEIXALLES

JORNADA D’INCLUSIÓ SOCIOLABORAL

1-deixales

El dimecres 30 de novembre ha tingut lloc al Centre Flassaders la Jornada d’Inclusió Sociolaboral organitzada per la Fundació Deixalles amb motiu del seu 30è aniversari.

Els principals objectius de la Jornada han sigut comentar les polítiques socials dirigides a la inserció dels col·lectius en exclusió amb la finalitat de generar consciència col·lectiva entre el personal tècnic i polític de l’Administració i de les organitzacions. Difondre i analitzar la figura de l’Empresa d’Inserció com a eina d’impacte contra l’exclusió social. I fer difusió de les bones pràctiques que s’estan desenvolupant actualment a Balears i d’algunes experiències a nivell estatal

Han inaugurat la jornada Fina Santiago, Consellera de Serveis Socials i Cooperació, Iago Negueruela, Conseller de Treball, Comerç i Industria, i José Falcó, President de la Fundació Deixalles.

2-ponensia-1

3-ponencia-1

La primera ponència ha tractat sobre les polítiques d’inclusió sociolaboral a les Illes Balears. Han participat Fina Santiago, Consellera de Serveis Socials i Cooperació, Iago Negueruela, Conseller de Treball, Comerç i Industria, Antoni Colom, Regidor de Medi Ambient del Ajuntament de Valldemossa, i Jose Falcó, President Tercer Sector.

Una de les conclusions en la qual han coincidit totes les ponències és que ha de canviar el model econòmic per trobar solucions a l’exclusió social, cal atendre a les persones des d’una perspectiva global, integrada.

7-pausa-cafe

Després de la primera ponència, va haver una pausa cafè amb productos locals i de Comerç Just

5-ponencia-1

8-ponencia-2

En la segona ponència, L’empresa d’inserció com a eina de lluita contra l’exclusió, han participat Nieves Ramos, Presidenta FAEDEI (Federación Asociaciones Empresariales de Empresas de Inserción), Isabel Castro, Directora General de Treball, Economia Social i Salut Laboral, Carme Muñoz, Directora EAPN-Illes Balears (Xarxa Europea de Lluita contra la Pobreça i l’Exclusió Social) i Maria Jaume, Gerent Empresa d’Inserció DSA (Deixalles Serveis Ambientals).

Les empreses d’inserció són una eina per combatre l’exclusió social perquè permeten a les persones treballar les seves deficiències i necessitats des d’un treball remunerat i aconsegueixen en un 45% la inserció laboral en l’empresa convencional a nivell estatal i en un 90%, al territori balear, quan acaben el seu procés satisfactòriament.

11-ponencia-3

13-ponencia-3

La tercera ponència, Bones pràctiques en les polítiques d’inclusió a Balears, ha contat amb la participació de Sebastià Cerdà, Cap de la Secció d’Inserció Social i Immigració de l’IMAS (Institut Mallorquí d’Afers Socials), Agustina Vilaret, Regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Bunyola, Joan Mateu Barceló, Cap departament Relacions Institucionals i Comunicació de Tirme, i Rodrigo Carreño Gerent Empresa d’Inserció TIV Menorca.

Treballar adequadament, la feina de qualitat com a eina d’inserció sociolaboral, ha estat el punt de trobada de totes les ponències.

15-cloenda

Isabel Castro, Directora General de Treball, Economia Social i Salut Laboral, i Francesca Martí, Directora General de la Fundació Deixalles, han sigut les encarregades de la cloenda d’una Jornada d’Inclusió Sociolaboral en la que han participat 80 persones vinculades al món social balear i estatal.

Les jornades han estat enriquidores i han visualitzat el model d’empreses d’inserció, com un model d’inclusió social i laboral per a persones en risc d’exclusió social; un model de fer les coses d’un altre manera, d’economia inclusiva.

Algunes conclusions són:

La persona ha de ser el centre de les polítiques socials.

L’exclusió social té un caire multidimensional, que pot venir derivada per les estructures externes (polítiques econòmiques, socials), les situacions i capacitats individuals (nivell formatiu, salut habilitats personals), el territori on es viu, el model econòmic (basat en el turisme de masses d’una temporada turística de 7 mesos).

Necessitam provocar canvis de conceptes – paradigmes:

Recuperar la il·lusió social i comunitària que podem aconseguir feines estables, indefinides protegides i dignes. No basta tenir una feina remunerada, cal tenir uns sous i condicions dignes que permetin viure amb dignitat i les necessitats bàsiques cobertes.

Recuperar espais i conceptes perduts: amb la reforma laboral, recuperar el concepte de negociació col·lectiva per damunt la negociació individual, sanitat universal

Recuperar l’espai de protesta social, i l’obligació que tenim com a ciutadans .

Recuperar el concepte comunitari: que l’ús de recursos públics reverteixi en una millora i benefici de la societat, el treball en xarxa.

Hem d’atendre a les persones des d’una perspectiva global amb itineraris globals on tinguin cabuda: treball d’aspectes individuals,  formació en competències, la formació, l’acompanyament, orientació, incorporació al mercat ordinari…

Canviar el model econòmic canviar les polítiques econòmiques, caminar cap a una altre economia (economia social i solidària).

Combatre l’exclusió social va més enllà d’una responsabilitat social, és una responsabilitat col·lectiva.

Per altre banda en relació  coses més concretes:

–         L’itinerari de la persona és el fonamental per tant hem de clarificar les competències que té cada administració i com intervenen en cada part de l’itinerari.  Generar aliances i connexions entre diverses administracions i òrgans i flexibilitzar.

–         Cal desenvolupar programes específics i adequats als col·lectius amb més baixa ocupabilitat, per a que puguin accedir a altres programes ja establerts…

–         Cal potenciar el model de concert de places per col·lectius en risc d’exclusió, prèvia a la possible incorporació a una empresa d’inserció.

–         Potenciar que la contractació pública desenvolupi iniciatives de reserva de mercat, que pugui cobri una part del 18% del PIB, que és la contractació pública.

–         Potenciar reserva de mercat per empreses d’inserció i centres especials d’ocupació diferenciada. No volem competir entre noltres.

–         Per aconseguir el canvi de paradigma econòmic abans mencionat cal que les administracions incorporin a la valoració de criteris altres ítems per damunt del preu.

–         Cal posar en valor l’esforç que fan les entitats i el tercer sector en els espais de consulta, i diàleg.

–         Cal aconseguir un consens social per tal de consolidar les polítiques i eines socials que són vàlides per tal de garantir la seva continuïtat en el temps.

–         I calen polítiques que van més enllà : Polítiques fiscals progressives; polítiques com la renda social garantida, compatible amb altres ingressos;

–         Reinvidicam que el tercer sector sigui considerat un interlocutor social amb l’administració, i que formi part del consell econòmic social.

–         Aconseguir que els projectes tinguin continuïtat… no podem deixar a la gent desatesa ni tenir els professionals amb aquesta incertesa laboral… ni podem fer un treball de qualitat ni planificar.

Les empreses d’inserció són una eina que combat l’exclusió social:

–         Cal millorar les ajudes actuals de les empreses d’inserció i que aquestes cobreixin els sobrecostos derivats del treball social que pateixen les empreses inserció.

–         Potenciar serveis d’assessorament per a la creació de noves empreses inserció.

–         Desenvolupar l’aplicació de la reserva de mercat, per genera llocs de feina per col·lectius vulnerables.

–         Desenvolupar programes d’informació i sensibilització específics pels tècnics de l’administració pública.